Nom: Retrat de torero
Autor: Eduard Alcoy Làzaro (Barcelona, 1930 - Mataró,1987)
Data: c. 1970
Tècnica: oli sobre tela
Mides: 44 x 36 cm
Número d’inventari: MdM 20769
«Expressionisme populista molt cal·ligràfic i hieràtic»; «densitat poètica gestualista»; «escenaris onírics farcits de minuciosos detalls i simbolismes»; «sintaxi surrealista amb un argument que prové de malsons personals i col·lectius»; «altrisme figuratiu» ..., la producció artística d’Eduard Alcoy (Barcelona, 1930 - Mataró,1987) ha merescut un ampli ventall de qualificatius i adscripcions estilístiques però el que sempre se n’ha destacat és que es tracta d’una obra inconfusible i d’un univers propi que tradueix múltiples referències de la història de l’art, la literatura, la mitologia...
Alcoy forma part de la generació d’artistes de postguerra que, en els seus inicis, hi podem trobar influències dels autors del Dau al Set fins que l’any 1957, la seva obra va agafar relleu i reconeixement quan va fundar el Grup Sílex (juntament amb Hernández Pijuan, Rovira-Brull i Carles Planell). Va ser una etapa relativament breu, associada a l’informalisme i a l’abstracció geomètrica, que va derivar cap a una figuració onírica i simbòlica que caracteritzaria la resta de la seva trajectòria.
El Retrat de torero cal incloure’l en aquesta època de retorn a la figuració, però amb una composició que ja comença a anticipar la densitat constructiva i el detallisme posteriors. La figura hieràtica i serena del torero, contrasta amb la superposició d’elements arquitectònics i amb el brau que sembla agitat i delerós per fugir del seu destí.