A la ciutat tenim un seguici festiu ric que protagonitza diversos actes del calendari festiu anual. Les comparses institucionals i el caire dels actes en què participen fan que Mataró sigui una ciutat referent de la cultura popular i tradicional de la geografia catalana, i, a més a més, formen part del patrimoni cultural de la ciutat, que hem de preservar, reinventar i difondre més que mai.
La Família Robafaves està formada per en Robafaves i la Geganta, la seva filla Toneta i el seu marit, en Maneló. En Robafaves té la seva pròpia llegenda sobre l’origen del seu nom. Els Nans, que normalment sempre acompanyen la Família Robafaves precedint-los en les comitives, actualment són divuit: el Bufó, el Pagès, la Bruixa, el Macer seriós, el Macer rialler, el Follet, l'Arlequí, el Xinès, la Mulata, el Comte, el Moro, en Carrau, la Vella Blava, la Vella Verda, en Patufet, en Jonàs, en Mataties i en Biada. Són molt propers als petits, sempre amb corredisses i balls, saludant i fent simpàtics ensurts als nens i nenes que es van trobant.
La Família Robafaves surt poc durant l’any. Només ho fa en festes molt assenyalades o en invitacions de compromís. És per Les Santes, Festa Major de Mataró (del 25 al 29 de juliol), que els Gegants esdevenen protagonistes absoluts de la Festa.
Trobareu més informació sobre la història, els balls i la colla de portadors i músics aquí
L’Àliga és una figura tranquil·la, majestuosa, en la seva aparença i el seu comportament. Duu, com la majoria d’àligues, una corona al cap i un colom a la boca. La porta una sola persona, i es fa acompanyar d’una petita cobla que interpreta música antiga amb diversos instruments com tarotes, flabiols, violins, sac de gemecs, trombó o tabals, emulant les antigues cobles de ministrils o ministrers. L’Àliga representa la ciutat a la festa. És l’entremès protocol·lari per excel·lència. Als seguicis sempre precedeix les autoritats. La podem veure per Les Santes i en celebracions molt especials.
Trobareu més informació sobre la història, els balls i la colla de portadors i músics aquí
La Momerota i la Momeroteta són mare i filla, i es tracta de figures de foc amb cap de bou i cos de mulassa. Tenen una aparença similar, però la Momeroteta és més petita i treu la llengua. Ambdues són portades per dues persones que les fan córrer, saltar i ballar. Tenen dos punts de foc a les banyes, i normalment hi cremen carretilles i titanis.
Tant la Momerota com la Momeroteta es caracteritzen per tenir un caràcter entremaliat i transgressor. La Momerota surt per Carnestoltes i, igual que la Momeroteta, per Les Santes i per les festes de barris de Mataró. Participen, a més, en actes a d’altres ciutats.
Trobareu més informació sobre la història, els balls i la colla de portadors i músics aquí
El Drac és el protagonista de la Fogonada de Sant Jordi, un acte especial en què s’adapta la llegenda de Sant Jordi. El Drac de Mataró està inspirat en el drac alat que en Robafaves duu esculpit al casc. És portat per una sola persona. El tipus de pirotècnia que llueix contribueix que sigui una figura amable que permet a la gent ballar i acompanyar-lo de ben a prop. Per Sant Jordi de l’any 2007 aparegué un ou que s’havia enviat al Drac de Mataró. El dia de la Crida de la Festa Major d’aquell any en nasqué el Dragalió, el fill del Drac de Mataró. Igual que el seu pare, és portat per una sola persona, treu foc per les ales, la cua i la boca.
Les figures també participen en Les Santes i en les festes de barris, en correfocs i trobades a les quals se’ls convida.
Trobareu més informació sobre la història, els balls i la colla de portadors i músics aquí
És una comparsa de diables formada només per dones. Les diablesses ballen amb el ritme dels tabals que les acompanyen sempre. Corren i salten sota el paraigua de foc que brota d’una massa, mentre van convidant la gent que les acompanya que es s’hi posin ben bé a sota. Tenen una saca cadascuna per dur-hi la pirotècnia. Llueixen el vermell del foc i el negre de la nit en la seva indumentària, que incorporadiversos motius dibuixats i cosits, basats en originals de l’artista mataronina Nefer i relacionats amb aquests conceptes.
La Colla té, a més, una forca que encenen en moments de lluïment.
Trobareu més informació sobre la història, els balls i la colla de portadors i músics aquí
Les comparses institucionals de la ciutat són una realitat gràcies a la participació voluntària de més de 300 persones que any rere any fan possible que puguem gaudir de la seva participació a les principals celebracions festives de Mataró, dels seus balls i de la gresca del seu foc. Per entrar a formar part d’una colla institucional cal estar inscrit en una llista d’espera. Aquesta llista s’obre sempre que hi hagi vacants o bé cada dos anys. El procés de selecció dels nous membres es fa per sorteig entre les persones inscrites a la llista d’espera.
Podeu consultar el Reglament d’ús i funcionament de les comparses institucionals del Seguici Festiu Institucional de Mataró.