El projecte mots  combina la memòria històrica, l’art i la natura i es basa en una acció artística comunitària dels veïns i veïnes dels municipis participants que tenen com a objectiu recuperar les paraules més genuïnes relacionades amb el seu hàbitat natural i retornar-les a l’espai públic en format de grafit o d’una altra manifestació artística.

Les paraules, enteses com a sons articulats i conceptes ideogràfics escrits, són la primera manifestació fefaent del fet cultural. La paraula és allò que singularitza i diferencia els éssers humans dels altres éssers vius. Per tant, és la manifestació d’un patrimoni cultural, un espai orgànic comú que projecta qui som, d’on venim i cap on anem. Les paraules, els mots, actuen com a transmissors de valors i de coneixement del que és més proper. Són elements que ens connecten amb una forma de viure, amb l’entorn, amb la comunitat; i participen i evolucionen al ritme que marca la natura. En el fons, els éssers humans som natura i és per ella que ens redimim i justifiquem. En la situació de crisi climàtica actual, ens urgeix més que mai la necessitat d’atendre els nostres vincles amb el món que ens envolta i del qual formem part i de respondre-hi acuradament. Les paraules són importants per ajudar a entendre el nostre món i preservar-lo.

La Gerència  de Serveis de Biblioteques i la Gerència de Serveis d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona promouen aquest projecte dins el marc del programa “Parcs i biblioteques... naturalment!”.

Mataró: mots seleccionats


Bassiot

Bassa petita, toll. Generada normalment per l’aigua de pluja.

Localitat on ha estat recollida: Mataró
Àmbit geogràfic conegut on és emprada la paraula: Mataró, Vallès...
Font: COMAS, Cugat. "A Mataró es diu així. Repassem localismes, vocabulari i expressions pròpies de la ciutat". Tot Mataró, 2019.
enllaç
Font oral: Maria Àngela Serra
Proponent: 
Maria Àngela Serra


Cul del món

Topònim popular que designa l’espai geogràfic de la part alta del terme, prop de la Cornisa, a la vora de Can Bruguera dels Planells, just sota del repunt del Turó d’en Tarau, el punt més alt de Mataró. En determinats plànols la paraula món és substituïda per mont (muntanya). En aquest sentit pot ser equivalent a “fondal sense sortida” o “espai tancat”. Però la llegenda diu que era tan lluny de Mataró que era al “cul del món”.
El torrent que hi discorre i va a parar al Torrent de Lluscà també rep aquest nom. 

Localitat on ha estat recollida: Mataró
Àmbit geogràfic conegut on és emprada la paraula: Mataró
Font: SALICRÚ I PUIG, Ramon. Noms de llocs. Museu Arxiu de Santa Maria, 2020. enllaç
Proponent: Maria Àngela Serra i Eva Fàbregas


Esclòvia 

Closca o clovella, tant de mol·luscs com d’ous de rèptils i ocells o de fruita seca (avellanes, ametlles...).

Localitat on ha estat recollida: Arenys de Mar i Breda
Àmbit geogràfic conegut on és emprada la paraula: Maresme i la Selva
Font: GUTIÉRREZ I PEREARNAU, Cèsar;  ALZINA I BILBENY, Pere.  La Sitja del Llop, núm. 43. Revista del Montseny, 2017.
Proponent: Marta Comerma, Eva Fàbregas, Maria Àngela Serra


Granot

Nom amb què es coneix l’espècie Hyla meridionalis.
Granota que en altres indrets s’anomena reineta.

Localitat on ha estat recollida: La Batllòria, Breda, Arbúcies, Fogars de la Selva
Àmbit geogràfic conegut on és emprada la paraula: Entorns del Montnegre i el Corredor
Font: GUTIÉRREZ I PEREARNAU, Cèsar;  ALZINA I BILBENY, Pere.  “Aportacions lingüístiques a l’entorn del Parc del Montnegre i el Corredor i del Parc Natural del Montseny”. Monogràfic de la III Trobada d’Estudiosos de la Serralada Litoral Central i VII del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona, 2017. enllaç
Proponent: Marta Comerma


Llampuguera

Nom amb què es coneix l’espècie Rhamnus alaternus.
Planta que en altres indrets s’anomena aladern.

Localitat on ha estat recollida: Teià, Masnou
Àmbit geogràfic conegut on és emprada la paraula: Teià, El Masnou
Font: BARRERA, Jacint. Catálogo de la flórula y de los moluscos testáceos de Teyá y Masnou.  Barcelonesa de Artes Gráficas "Doménech", 1926.
Proponent: Carme Buxalleu Serras


Lliscais

Petites ones que planegen sobre el mar, blanquinoses, abans d’arribar a pet d’ones.

Localitat on ha estat recollida: Mataró
Àmbit geogràfic conegut on és emprada la paraula: Mataró
Font oral: Jordi Barot. Mot usat pels pescadors de Mataró
Proponent: Maria Àngela Serra


Pericó

Els habitants de Mataró li donen dues accepcions que no recull cap diccionari:

  1. Qualsevol dipòsit de repartiment d’aigües, sigui de mina o de rec
  2. Qualsevol sobreeixida d’aigües de mina, coneguda també per aixernador.

Localitat on ha estat recollida: Valldeix, Mataró
Àmbit geogràfic conegut on és emprada la paraula: Mataró
Font oral: BOTER de PALAU I GALLIFA, Ramon. "Aproximació a la toponímia de Valldeix". Butlletí interior, núm. 75. Societat d'Onomàstica, 1998. enllaç
Proponent: Marta Comerma


Quicaracoc

Nom amb què es coneix l’espècie Papaver rhoeas.
Planta que en altres indrets s’anomena rosella.

Localitat on ha estat recollida: Maresme
Àmbit geogràfic conegut on és emprada la paraula: Maresme
Font: MASCLANS, Francesc. “Els noms vulgars de les plantes a les terres catalanes”. Arxius de la secció de ciències, XXIII. Institut d'Estudis Catalans, 1954.
Proponent: Carme Buxalleu Serras


Ull de serp

Granit o sauló

Localitat on ha estat recollida: Valldeix, Mataró
Àmbit geogràfic conegut on és emprada la paraula: Mataró
Font: Fonts orals recollides per Ramon Boter de Palau i “llibre dels anys 50 del s. XIX" de Joaquim Llovet.
Proponent: Ramon Boter de Palau i Gallifa


Xurreví

Nom amb què es coneix l’espècie Serinus serinus.
Ocell que en altres indrets s’anomena gafarró.

Localitat on ha estat recollida: Maresme
Àmbit geogràfic conegut on és emprada la paraula: Maresme
Font: CARRETERO, Andreu. Els noms dels ocells en el llenguatge popular català. Cossetània Edicions, 2022.
Proponent: Andreu Carretero Serra

Projecte mOts a Mataró


Mataró és una de les 9 localitats seleccionades aquest 2024 per dur a terme el projecte mOts, sota el lideratge conjunt de dos equipament culturals de la ciutat: la biblioteca Pompeu Fabra de Mataró i el Centre de Documentació del Parc del Montnegre i el Corredor (ubicat al Centre de Patrimoni Arqueològic i Natural - Can Boet)

La direcció artística del projecte és a càrrec de Riudebitlles Territori d'Art (RTd'A) i Joan Manel Riera, de l’Escola de Natura del Corredor , ha donat suport tècnic en la tria dels mots.

El mes d’abril passat es va convidar a formar part del projecte diversos col·lectius locals, entitats i persones vinculades a la vida cultural i associativa de Mataró i el Maresme i amb inquietud pel medi ambient, la història local i la preservació de la memòria oral. S’han organitzat tres sessions de treball: 

Sessió 1Construir comunitat, compartir i documentar històries. Celebrada el dia 26 d’abril a la Biblioteca Pompeu Fabra.

Sessió 2:  Disseny i planificació de la intervenció artística. Celebrada el dia 24 de maig en reunió telemàtica.

Sessió 3: Intervenció artística a l’espai públic. Dia 8 de juny a la Biblioteca Pompeu Fabra i al Centre de Documentació a Can Boet.


Persones i entitats que han proposat mots

  • Andreu Carretero Serra (ornitòleg i professor de llengua catalana i literatura)
  • Carme Buxalleu Serras (biòloga especialista en flora)
  • César Gutiérrez i Perearnau (botànic, recull de fonts orals al Montnegre)
  • Jordi Barot i Míriam Soetekou (recull de fonts orals)
  • Maria Àngela Serra i Eva Fàbregas (recull de fonts bibliogràfiques. Biblioteca Pompeu Fabra)
  • Marta Comerma (recull de fonts bibliogràfiques. Centre de Documentació del Parc del Montnegre i el Corredor)
  • Pere Alzina i Bilbeny (biòleg, consultor i educador ambiental)
  • Ramon Boter de Palau i Gallifa (geògraf, historiador i excursionista)
  • Robert Lleonart i Imma Bassols (arqueòlegs. Centre d'estudis d'Arqueologia i Història de Mataró - CEAHM)

Bibliografia


Llista de documents del “Projecte mots”. Catàleg (Koha) dels Centres de Documentació de la Xarxa de Parcs Naturals.