Data de la publicació : 29.07.2020
El passat diumenge 26 de juliol va morir a Perpinyà Jaume Lladó i Font (Argentona 1923). Lladó va ser un activista cultural amb una extensa trajectòria en els camps de l’arqueologia, l’art, les lletres catalanes i la defensa del patrimoni cultural i amb molta vinculació amb Mataró en els anys 40 i 50.
Jaume Lladó va desenvolupar tota la seva activitat cultural a Mataró, juntament amb un seguit de joves integrats dins la centenària Agrupació Científico-Excursionista, tals com Jesús Illa, Marià Ribas, Lluís Ferrer i Clariana, Esteve Albert, Santiago Martínez Saurí, Jordi Arenas i Joaquim Llobet, entre d’altres, que amb el temps van ser els fundadors de la Secció Històrico-Arqueològica del Museu Municipal de Mataró i els promotors de la revista MUSEU (1948-1950), suspesa per ordre governativa pel fet de ser escrita en català.
Malgrat els entrebancs, les activitats protagonitzades per Jaume Lladó per la salvaguarda del patrimoni no es van estroncar. Va promoure la restauració i recuperació de les ermites de Sant Martí de Mata i Sant Cristòfor de Cabrils. Va ser secretari del patronat per l’estudi i protecció del poblat ibèric de Burriac. Més endavant va ingressar a la societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, avalat per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch i va ser conservador del Museu de Mataró.
Per les seves activitats culturals de signe catalanista va haver d’exiliar-se a Perpinyà l’any 1958, des d’on va continuar la seva tasca, formant part del Consell Nacional Català, amb Josep Maria Batista i Roca. Va fundar l’Associació Cultural de Cuixà i va ser cofundador de la Universitat Catalana d’Estiu a Prades del Conflent.
L’any 1999 va ser un dels fundadors del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell. Fins la seva mort va ser acadèmic corresponent, per Perpinyà, de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i membre d’honor de la Societat Catalana de les Bones Lletres. Va ser l’editor de la revista AGORA, dedicada a l’arquitectura, art popular, arqueologia i història rossellonenca. Era soci d’honor del Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró.
L’any 2017, els ajuntaments de Mataró, Cabrera de Mar i Argentona li va retre un homenatge a Mataró per la seva trajectòria com a promotor i activista cultural, en la presentació del seu llibre de vivències “Dues viles i una ciutat. Tot fent memòria”.
L’any 2019 va publicar una monografia “El Castell reial de Perpinyà”, dedicada al castell dels reis de Mallorca de la capital del Rosselló.
També et pot interessar
