Data de la publicació : 28.02.2023
“Laia l’Arquera. 25 anys d’un símbol” emmarca dues exposicions, comissariades per Josep Maria Rovira Joan, una sobre l’escultura Laia l’Arquera, a Can Palauet i l’altra, sobre el seu autor Josep Maria Rovira-Brull, a Can Serra.
La voluntat de l’Ajuntament és celebrar l’efemèride dels 25 anys de la instal·lació de l’escultura Laia l’Arquera a la Porta Laietana, que va tenir lloc l’1 de novembre de 1998. Aquest projecte es va finançar amb la complicitat entre l’Ajuntament de Mataró i la Diputació de Barcelona.
L’exposició a Can Palauet recorda i documenta tot el procés de realització de l’escultura, amb imatges i entrevistes actuals amb les persones que van participar en el procés i els reptes que els va suposar. També s’han recuperat documents gràfics de la mà de Marga Cruz, Lluís Gibert, Jonathan O´Rorke i del Fons de la Televisió de Mataró i del Fons Carreras dipositats a l’Arxiu Municipal.
Per altre cantó, l’exposició a Can Serra, és un tast monogràfic de la trajectòria artística de Rovira-Brull i compta amb la cessió d’obres per part de col·leccionistes particulars.
La Laia l’Arquera
L’Arquera és la fita i la icona de Mataró. Segons Rovira-Brull, representa i ret homenatge als nostres avantpassats. És dona i arquera, i simbolitza la deessa de la fecunditat de la Terra. Té l’esperit de les pintures rupestres, és caçadora, i té la força de les Venus prehistòriques i de la deessa grega Artemisa, la Diana romana.
El seu nom, Laia, fa referència als laietans, població ibera que va habitar la costa central del Principat fa més de 2000 anys. Per aquest motiu apunta a la muntanya de Burriac, creant un nexe amb el poblat ibèric d’Ilturo (capital de la Laietània) i amb l’establiment dels pobladors de la vall de Cabrera, cap al segle I aC a la ciutat romana d’Iluro (Mataró).
L’escultura realitzada en ferro fa 24 metres des del terra fins al cap, i 34 metres fins a la punta de l’arc. A la part més alta d’aquest hi té un llum per alertar els helicòpters, i un parallamps. Pesa 34 tones, i disposa d’una estructura interna o esquelet format per una retícula de bigues d’acer. Per a la seva construcció es van utilitzar 152 metres de bigues i perfils d’acer, 200 m2 de planxa d’acer de 2 cm de gruix i 1.900 cargols, femelles i volanderes. L’Arquera descansa sobre un bloc de formigó de 4 x 4 metres i vuit micropilots de 12 m de llargada.
A finals de 1997, s’enderroca el concorregut viaducte de l’antiga autopista conegut popularment com a «Scalèxtric». L’any 1998 es construeix la gran rotonda el·líptica, La Porta Laietana, a l’entrada sud de Mataró, que esdevé el nou punt de referència de la ciutat. L’escultura, Laia l’Arquera, serà l’emblema i marca d’un nou projecte de planificació urbanística de la ciutat que ordenarà i cosirà els accessos i vincles dels barris amb el centre de la ciutat, tal com la coneixem avui.
L’autor i la seva obra artística
Josep Maria Rovira-Brull (Barcelona, Gràcia, 1926 – Mataró, 2000), pertany a les segones avantguardes artístiques. Viu la Guerra Civil i la postguerra, episodis que marcaran la seva vida i la seva obra. Activista convençut, va militar al PSUC en dictadura i en democràcia defensant les llibertats.
Amb un llenguatge crític, sarcàstic i contumaç, i la vegada oníric i poètic, va practicar diversos estils, gèneres i tècniques. La pintura, el dibuix, l’escultura, el gravat, els murals, la publicitat, el cartellisme i la il·lustració tot eren, per a ell, formes d’expressió artística.
Pintura. Les primeres obres són un conjunt d’acadèmies a l’oli, aquarel·la i llapis, amb gèneres com les natures mortes, el paisatge i el retrat. Els primers anys de la dècada dels cinquanta Rovira-Brull va deixar el classicisme per introduir-se en la modernitat: l’abstracció i l’informalisme prenen força amb quadres com “El Judes”, de 1955, i “L’home modulat”, de 1965.
Durant les dècades dels setanta i vuitanta el surrealisme i el neoexpressionisme van ser presents en els seus quadres, realitzats generalment amb acrílic sobre paper o tela. A finals dels anys setanta i vuitanta va realitzar obres amb collage i tècnica mixta de temàtica variada, com “El guaita de Sant Pere de Roda”, de 1983, i la “Pell de brau III”, homenatge a Salvador Espriu, de 1986.
Dibuix i il·lustració. Rovira-Brull, des dels seus inicis, sempre va treballar en la il·lustració i el dibuix. Durant les dècades dels cinquanta i seixanta va realitzar il·lustracions per a llibres i revistes, per a editorials com Teide, Vicens Vives i Dux, i per a revistes com Tele/Estel. Va treballar com a publicista en diverses agències, primer a Publicitat Zen a Barcelona, després a Com-Cal, a Premià de Mar, i finalment a Zoe i Zoe Barut, ambdues ubicades a Mataró.
Escultura. A les dècades dels vuitanta i noranta va fer un conjunt d’escultures que es poden classificar en dos grups. Les del primer són fetes de ferro fos i fetes amb la tècnica de la cera perduda. El segon grup inclou les escultures realitzades combinant eines d’oficis i tradicionals, si bé és cert que el primer contacte amb l’escultura es va produir a la dècada dels cinquanta amb els Ferros Vinclats de l’artista Terricabras, conegut com a Terri, també mataroní.
A la ciutat hi ha diversos testimonis de la seva obra:
- L’escultura “El tren i la Coca”, que es troba a l’escola pública Cirera, i que combina dues icones de la ciutat: la locomotora Mataró, la del primer tren que va existir a la Península i La Coca de Mataró, l’exvot mariner de l’ermita de Sant Simó que representa un vaixell del segle XV.
- Els murals de gran format de la biblioteca pública Pompeu Fabra, Murals Tintex SA, realitzats per a l’empresa Tintex l’any 1958, i recuperats i traslladats a la biblioteca per l’Ajuntament de Mataró i que ens evoquen el passat industrial i tèxtil de la ciutat.
- El “Ball d’en Serrallonga”, del 1964, que es trobava al Bar Joan, al barri de l’Havana, i va ser adquirida per l’Ajuntament, quan el local va tancar. Actualment, es troba en procés de restauració i aviat es reinstal·larà en un espai públic.
Les dues exposicions es podran veure fins al 25 de juny.
També et pot interessar
