Data de la publicació : 30.01.2023
Davant la manca d’una iniciativa ciutadana que lideri l’organització del Carnestoltes a la ciutat i per tal de garantir la celebració de la festa, l’Aula de Teatre lidera un projecte participatiu i formatiu per a definir la figura d’en Pellofa i el seu seguici i l’Ajuntament assumeix l’organització d’alguns dels actes centrals de la festa.
Mataró celebrarà el Carnestoltes del 16 al 22 de febrer amb alguns canvis respecte a les edicions passades, tant en la programació dels actes que conformen el cicle festiu, com en la concepció del personatge i la comparsa d’en Pellofa.
Pellofa XLV i el seu seguici
Davant la manca d’una iniciativa ciutadana que lideri l’organització dels actes més crítics i irreverents del Carnestoltes 2023, l’Ajuntament s’ha vist amb l’obligació de liderar-ne l’organització, per tal de preservar allò que és singular i exclusiu de la ciutat, facilitant-ne l’accés a tota la ciutadania interessada.
La figura d’en Pellofa i la seva comparsa s’ha definit i estructurat a partir d’un monogràfic de teatre de carrer vinculat al projecte educatiu i escènic de l’Aula de Teatre de la ciutat, en què hi participen més de 20 persones de deferents col·lectius i entitats de la ciutat amb edats entre el 16 i els 62 anys, i amb la participació de persones amb capacitats diverses.
Les inscripcions a aquest monogràfic han estat gratuïtes i obertes a tota la ciutadania. Posteriorment, un càsting entre tots els inscrits ha servit per a cohesionar el grup i ha estat el punt d’inici del treball escènic. Tots els interessats en la participació en el projecte han estat admesos.
La figura d’en Pellofa es concep amb una visió irònica, satírica i crítica de la societat actual, alhora que accessible i propera als participants del Carnestoltes mataroní.
Arribarà a la ciutat el dissabte 18 de febrer per anar directament a la gran Rua, en la qual participarà amb la seva comparsa. Un cop acabada la Rua, al Parc Central farà el seu tradicional pregó i el lliurament de premis a les comparses guanyadores. El diumenge 19 de febrer durant el ball infantil farà de nou el seu pregó, adaptat als més petits.
Com és tradició, els Botargues acompanyaran la figura d’en Pellofa.
Programa d'activitats
La programació del cicle festiu anirà del dijous 16 al dimecres 22 de febrer. S’iniciarà com és tradició, amb el dijous llarder. El carro de l'Hermandá de la Juliana Llardera i la Semproniana Llardosa, acompanyats dels músics del conjunt de gralles de l’Espai de Música Tradicional de Mataró i de la Momerota i la Momeroteta.
El matí del dissabte 18 de febrer, l’Associació Cultural Cita Flamenca omplirà els carrers del barri de Cerdanyola de música, disfresses i sàtira amb la cercavila de les “Chirigotas callejeras”.
També dissabte al matí, el Ball de Gitanes de l’Associació Cultural i d’Esbarjo Mestres del Gai Sabertornarà a ballar per Carnestoltes amb la música de La Principal de la Bisbal. També participaran la Mulassa, l’Esbart Morboleny de Les Preses, l’Esbart Joaquim Ruyra de Blanes i el grup Picapoll de l’Esbart Manresà de l’Agrupació Cultural del Bages.
A la tarda serà el torn de la Rua de Carnestoltes. Comparses familiars, d’amics, d’entitats i associacions de famílies d’escoles inundaran Mataró de disfresses, tot passejant-se pels carrers amb l’objectiu de passar una bona estona i, si pot ser, guanyar algun premi. Enguany la música en directe tornarà a ser protagonista.
La Rua sortirà del parc de Cerdanyola, baixarà per l’avinguda de Puig i Cadafalch, plaça de Granollers, Camí de la Geganta, avinguda del Corregiment i finalitzarà al Parc Central.
Un cop totes les comparses hagin arribat al Parc Central i el jurat les hagi vist en acció, en Pellofa farà el seu pregó i entregarà els premis als guanyadors.
Tot seguit, l’orquestra La Loca Histeria i el Pd Amor amenitzaran la nit amb els grans èxits d'ara i d'abans, d’aquí i d’allà. L’organització del ball de Carnestoltes anirà a càrrec de l’Esplai Garbí i l’Ajuntament de Mataró.
El diumenge al matí serà el torn per als més petits amb el Ball Infantil. En Pellofa acompanyat del seu seguici farà el seu pregó i La Loca Histeria posarà de nou la música al ball.
El Dimecres de Cendra, el 22 de febrer, posarà punt final als actes més festius. Els mataronins que ho desitgin, podran acostar-se a l’Ajuntament per dir l’últim adeu al rei del Carnestoltes.
La Confraria de l’enterrament organitzarà cerimònia de comiat. La comitiva fúnebre es dirigirà des de l’Ajuntament cap al Parc Central on se celebrarà l’enterrament. El notari llegirà el testament que el finat ha deixat.
Finalment, la comitiva es dirigirà cap a la plaça de la Peixateria, on els membres de la Confraria de les Set Setmanes entronitzaran la Vella Quaresma d’enguany. I tal com mana la tradició, cada diumenge de Quaresma a la plaça de la Peixateria la Confraria de les Set Setmanes serrarà una pota de la Vella Quaresma.
La participació
La comparsa del Pellofa la conformen persones voluntàries vinculades a les entitats de la Sala Cabanyes (La Saca), el Grup de Teatre el Tramvia del Foment Mataroní, els Armats de Mataró, la coral Primavera per la Pau, la Colla Gegantera de la Llàntia, els Tallers d’improvisació del Foment, l’antiga Comissió del Carnestoltes, la Banda de l’Agrupació Municipal del Maresme o la mateixa Aula de Teatre.
També participen en els actes del cicle festiu la Hermandá de la Juliana Llardera i la Semproniana Llardosa, la banda dels Escuracassoles, els Botargues, la Confraria de l’Enterrament, la Confraria de les Set Setmanes, l’Agrupació Musical del Maresme, els Equips de Suport, la Comparsa Institucional de la Momerota, la Sala Cabanyes, l’Associació Cultural Mestres del Gai Saber i l’Associació Cultural Cita Flamenca.
Més de 200 voluntaris faran possible la celebració dels actes.
Els recursos
L’Ajuntament de Mataró ha destinat el mateix pressupost al Carnestoltes que en edicions passades (al voltant de 53.000€). Amb l’objectiu de racionalitzar la despesa en infraestructures i seguretat, fer front a l’encariment dels preus dels serveis i prioritzar i potenciar l’activitat cultural, s’aposta per potenciar els actes amb més participació ciutadana i rendibilitzar-ne les infraestructures necessàries amb la concentració dels espais de desenvolupament de la festa per a fer-la sostenible.
També et pot interessar
