Data de la publicació : 29.06.2022
Divendres 1 de juliol a les 19.30 h s’inaugura la mostra fotogràfica de Les Santes 2021 a La Presó, seu del M|A|C. Pierre Radisicva fotografiar una Festa Major excepcional, amb restriccions a causa de la Covid-19, i el resultat és una exposició que no té res a veure amb les dels darrers anys. Es podrà visitar fins al 4 de setembre.
En un món saturat d’imatges de Les Santes, el fotògraf belga Pierre Radisic ha decidit retratar aquesta festivitat des d’una mirada sorprenent. Per ell, el Subjecte és més important que la descripció i, per aquest motiu, en aquesta exposició no vol observar la part més folklòrica, sinó que la vol experimentar amb detalls i sensacions d’una manera conceptual i amb una proposta estètica molt suggeridora.
Radisic és un fotògraf que convida l’espectador a jugar i entendre el sentit visual d’una manera molt original. Ha sintetitzat l’exposició en tres temes que són essència de Les Santes: la Barram, els Gegants i els Nans.
La primera sala se centra en la Barram. Acompanyada per un cel gris, la Barram de l’any passat va fer que les explosions formessin petits núvols foscos. A la sala hi ha dos conjunts de vint-i-cinc fotografies d’aquestes explosions, presentades com si fossin capses de xocolatines. Cada capsa té el mateix fons: l’un, el cel original (gris) i l’altre, el seu negatiu, que resulta ser justament aquell cel blau que no va existir el 2021. Un vídeo minimalista d’imatges en moviment presideix l’espai. S’hi poden veure loops geomètrics a partir de fotografies originals i els seus respectius negatius, ambientades amb música del compositor americà Charlemagne Palestine (inspirada en La Repicada de campanes), i música simfònica del compositor català Ferran Cruixent (inspirada en els Correfocs), que serveixen de contrapunt auditiu a les mateixes imatges.
La segona sala mostra els Gegants. El fotògraf mataroní ha volgut apropar-se a ells d’una manera molt emocional: els despulla de roba i complements anecdòtics i els presenta de forma directa i mida humana. Així, els descontextualitza de la festivitat, descobrint la seva cara més íntima i expressiva. Un vídeo minimalista projecta una animació dels seus rostres per il·lustrar aquest concepte.
A la darrera sala hi podem veure setze imatges de Nans des d’una nova perspectiva. Radisic decideix dignificar-los, centrar-se en els seus colors llampants i defugir qualsevol visió caricaturesca. Per aconseguir-ho, utilitza una sofisticada tècnica de pixelació en proporció geomètrica, la qual crea una curiosa impressió en els seus rostres.
Pierre Radisic
Nascut a La Hestre, Bèlgica (1958) viu i treballa a Mataró. Va estudiar fotografia a l’École Nationale Supérieure des Arts Visuels de la Cambre de Brussel·les del 1977 al 1982.
Des de l’any 1980 fins avui ha mostrat regularment el seu treball en exposicions individuals i col·lectives als principals museus i galeries d’Europa i d’Amèrica del Nord.
La seva obra és objecte de nombroses publicacions i és present en importants col·leccions públiques, principalment a Europa. A l’inici de la seva prolífica carrera artística, va rebre el Prix National Photographie Ouverte de Belgique l’any 1982.
Li interessa tant el concepte com l’estètica, experimentant-ne una de diferent a cada sèrie.
Compagina la seva tasca creativa amb la docència i imparteix múltiples i variats tallers i conferències.
També et pot interessar
