Una de les poques pintures, d’autor desconegut, de caràcter mitològic que es conserven en el Museu de Mataró és l’escena de Pan (un semidéu dels pastors i de la sexualitat masculina, representat amb els atributs clàssics d’un sàtir amb mig cos humà i l’altre d’un cabró) intentant capturar a la nimfa Syrinx. Segons la llegenda recollida per Ovidi, per fugir de l’assetjament ella es va transformar en un feix de joncs de riu i el sàtir, al no trobar-la i perdudament enamorat, va decidir fer-ne una mena de flauta (Syringa) el so de la qual li evocava la nimfa (atribució de Teresa Avellí i Casademont / projecte de recerca MdM / UdG, 2003). L’any 1981 es va relacionar aquesta obra amb la producció de Nicolas Poussin i s’havia interpretat iconogràficament com Susana i els vells.
Títol: Pan i Syrinx
Autor: autor desconegut
Data: s. XVII
Material: oli sobre tela
Mides: 74 x 63 cm
Número d’inventari: 5223
Procedència: Patrimoni Artístic Nacional