Els paisatges i marines d’aparença despullada, amb tons crepusculars i misteriosos de reminiscències romàntiques, són el segell d’identitat de Modest Urgell (Barcelona, 1839 – 1919), fins al punt que ell mateix els anomenava «el de sempre» fent una assimilació irònica de les acusacions dels qui el titllaven de reiteratiu. Malgrat aquesta aparent senzillesa, la seva obra va ser inicialment rebutjada per massa avançada en les exposicions oficials de l’època però, amb el temps, va adquirir molta popularitat i es va convertir en signe de distinció i de bon gust per a les classes benestants.
També és notòria la influència que va exercir en generacions posteriors d’artistes que no van dubtar a reivindicar-lo com Joan Ponç, Anglada Camarasa, Salvador Dalí o Joan Miró, entre d’altres. Sobre aquest paisatge conservat al Museu de Mataró, l’historiador de l’art Joan Miquel Llodrà, assenyala que «és un bon exemple de l’estil d’Urgell de creació austera, d’ampli i desolat horitzó, en la qual es representen uns murs deixats a mig construir –qui sap si al voltant d’un cementiri–, en ple capvespre, il·luminats per la daurada llum d’una posta de sol. La pintura, amb el format apaïsat tan habitual en l’artista, dóna protagonisme a una línia d’horitzó infinita, com la immensitat de l’univers. A diferència d’altres pintures del mateix autor, no hi ha cap element vertical, ni vegetal ni arquitectònic, que trenqui amb la resta de línies. L’absència de la figura humana, tot i que sempre se n’intueix la presència, confereix a la composició una atmosfera, entre realista i romàntica, plena de misteri i poesia en la qual sembla regnar la mort». (Text del catàleg: Mirar endins: interiors. Ca l’Arenas Centre d’Art del Museu de Mataró, 2008- 2009).
Títol: Paisatge
Autor: Modest Urgell Inglada (Barcelona, 1839 – 1919)
Data: sense data
Tècnica: oli sobre tela
Mides: 65 x 111 cm
Número d’inventari: MdM 15163
Procedència: Donació Xavier Ubach, 2006
