Mataró ha participat en “Memòries d’una pandèmia”, un projecte de participació ciutadana impulsat per la Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya i la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya. El Museu de Mataró hi ha participat a través de l’Aula de Teatre on un grup d’alumnes joves van desenvolupar el projecte “L’espai que ens abraça” amb l’objectiu de minimitzar els efectes psicològics del confinament i el redescobriment de l’espai públic. El resultat del projecte són cinc càpsules audiovisuals que es poden visionar al web www.memoriespandemia.cat.

La participació del Museu de Mataró, membre de les xarxes de museus organitzadores del projecte, ha estat la iniciativa de l’Aula de Teatre “L'espai que ens abraça”, en la que també va col·laborar Mataró Audiovisual. Va ser un projecte pensat per al grup de joves de 17 a 25 anys de l’Aula de Teatre. Per fer front a les nombroses restriccions fruit de la pandèmia, es va fer una cerca d'espais de la ciutat que aportessin calma, tranquil·litat, alegria i sentiment d’obertura, especialment per a la gent jove.

Va ser una manera de promocionar la ciutat en un moment delicat posant en valor el seu patrimoni i el seus racons. El grup de joves de l'Aula de Teatre de Mataró va treballar les arts escèniques en diversos espais de la ciutat, sortint de l’espai tancat que suposava treballar en una aula. Va suposar una oportunitat per redescobrir Mataró: la plaça Gran, la serenor del mar, el Fossar Xic, el recolliment del carrer d'en Pedró, etc. A “L’espai que ens abraça” hi van participar nou alumnes.

El projecte s’ha basat en la recopilació de testimonis i experiències de la població durant la crisi de la Covid-19. El recull va iniciar-se el març de 2020 i va allargar-se fins a l’abril de 2021 amb un total de 368 aportacions. Avui, 11 de març, es publica el resultat d’aquesta crida que es materialitza en cinc càpsules audiovisuals que corresponen a les cinc línies temàtiques que generen un relat transversal que cohesiona els ítems cedits:

1. Temps de pandèmia.
2. Paisatges de la pandèmia
3. La ciutadania i el teixit comunitari
4. Els sectors econòmics i professionals
5. Les cures i col·lectius socials.

És en aquesta última línia temàtica on hi ha el testimoni de l’Aula de Teatre. El professor Oriol Colomer testimonia la seva experiència amb el grup de joves als que feia formació a l’Aula, i en destaca l’impacte emocional de la pandèmia i el confinament en els joves, i de com el teatre ha estat un mitjà d’expressió i sentiment de rescat per a molts d’ells.

Els cinc capítols relaten experiències i recullen testimonis viscuts sobretot a la primera fase de la pandèmia, des del confinament total, passant per la desescalada i fins a l’anomenada “nova normalitat”. Les vivències, contades des de la perspectiva ciutadana, tracten les conseqüències i desigualtats socials, econòmiques i humanes derivades de la crisi sanitària.

Museus participants 
En el projecte hi participen un total de 14 museus repartits pel territori: 

Museu d’Història de la Immigració de Catalunya
Museu Comarcal de Cervera
VINSEUM: Museu de les Cultures del Vi de Catalunya
Museu de l’Hospitalet
Museu de la Mediterrània
Museu de la Vida Rural
Museu de Mataró
Museu Torre Balldovina
Museu d’Història de Girona
Museu d’Història de Catalunya
Ecomuseu de les Valls d’Àneu
Museu Etnològic del Montseny, la Gabella
Museu d’Història de Cambrils
Museu de la Pesca de Palamós

 
Sobre la Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya
La Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya (XMHCat), creada a finals de 2010, està formada per equipaments museístics i monumentals d’arreu del país que comparteixen un interès museogràfic, científic o territorial per la història, i té per objectiu, entre d’altres, generar una narració coherent i global de la història de Catalunya i establir sinergies que permetin coordinar polítiques de difusió, conservació i dinamització cultural del patrimoni històric.
 

Sobre la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya
La Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya (XMEC) va ser creada el 2008 per tal d’articular i coordinar les polítiques de difusió, conservació i dinamització de la riquesa i diversitat del patrimoni etnològic del nostre país. La Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya és l’organisme encarregat d’impulsar la XMEC, formada actualment per 13 museus repartits arreu del territori.