La balena de Mataró

El 3 de març de 1977, uns pescadors van trobar el cadàver d’una balena davant de Vilassar i la van portar fins a Mataró. El Club Nàutic va buidar i cedir la piscina per a instal·lar-la temporalment, fet que va atraure molt d’interès popular. Es tractava d’una femella lactant de rorqual comú «Balaenoptera physalus» –la segona espècie més gran del món i l’única que trobem de forma regular al Mediterrani– amb un pes de 3’5 tones i una llargada d’11'65 m de llargada (els exemplars adults poden arribar a 20 m). 

El procés de neteja dels ossos a l’escorxador i el tractament per a la seva conservació (es van reconstruir, blanquejar amb lleixiu i, finalment, pintar) va ser molt laboriós. El resultat va ser un conjunt de 153 peces òssies que pesen al voltant de 350 kg. Els esquelets de les balenes recorden al dels vertebrats terrestres ja que tenen antecedents comuns. Les cervicals, per exemple, són set com en tots els mamífers, però estan gairebé fusionades per evitar luxacions en desplaçar-se ràpidament per un medi més dens que l’aire.

Degut a les seves dimensions només s’ha exposat al públic en dues ocasions: l’any 1984, un cop acabat tot el procés de neteja i adequació dels ossos, i l’any 2017, amb motiu dels 40 anys d’haver-la trobat (podeu trobar més informació en aquest enllaç). Aquesta segona mostra també detallava el vincle entre el nombrós grup de voluntaris que van restaurar la balena i que, des de l’any 1976 i fins avui, han nodrit amb activitats, recerca i difusió, la trajectòria de la Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró, avui Delegació de la Serralada Litoral Central de la Institució Catalana d'Història Natural (ICHN).

Vista general de l’exposició «El viatge de la balena de Mataró» (foto: Sergio Ruiz)

Vista general d’una activitat paral·lela sobre l’exposició «El viatge de la balena de Mataró» (foto: Museu de Mataró)