Ca l'Arenas. Museu de Mataró
Carrer d'Argentona, 64
Del 18 de maig al 22 d’octubre de 2023
Can Serra. Museu de Mataró
El Carreró, 17
Del 21 de juliol a l’1 d’octubre de 2023
La història de la majoria dels museus catalans no s’entendria sense el trasbals que va suposar la Guerra Civil per al conjunt del patrimoni del país. Hi hagué un abans i un després en la museografia catalana, i Mataró no en va ser una excepció. Gairebé noranta anys després d’aquell trist episodi, hem volgut posar una mica més de llum a la història del Museu de Mataró i a l’origen dels fons i del projecte museístic de Can Serra, la seva seu principal, que van començar a prendre forma els primers anys de la dictadura franquista.
L’exposició «Expedient 2619. Art en dipòsit (Mataró 1936-2023)», comissariada per Francesc Miralpeix, historiador de l’art de la Universitat de Girona, és un projecte concebut com un acte necessari de transparència, en la línia del camí emprès per alguns grans museus i institucions europees a l’hora de revisar la naturalesa dels seus fons. I és, també, una invitació a la ciutadania a reflexionar sobre un temps i uns fets encara molt poc coneguts.
El Museu de Mataró, ubicat a Can Serra, va néixer en els primers anys de la dictadura com un gran contenidor d’objectes de tota mena, a la manera dels museus vuitcentistes. El seu fons estava constituït per algunes donacions particulars, amb fons aplegats abans de la Guerra Civil a l’Escola d’Arts i Oficis, amb obres de la salvaguarda republicana i amb objectes procedents de dos dipòsits realitzats el 1944 pel Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional (SDPAN).
L’Expedient 2619 identifica els dos lots arribats l’11 de maig i 2 d’agost de 1944. El primer aplegava 57 objectes diversos, amb obres de Masriera, Rusiñol o Galwey. El segon lot contenia 880 peces, que incloïen 300 monedes, 326 medalles i 254 objectes més, amb joies, elements decoratius i un bon nombre obres d’art (sèries completes dels gravats de Goya, dos dibuixos de Salvador Dalí, pintures de Nonell, Brull, Nogués, Armet, Vayreda, pintures d'alta època, etc.).
L’estudi de la documentació generada, dispersa en diferents arxius, ha permès creuar dades amb la informació continguda a les mateixes obres. És el cas de les etiquetes esgrogueïdes dels reversos de les peces. A mà o mecanografiades, més grans o més petites, són cicatrius d’un temps que mai no ha acabat de passar del tot. Les veiem i, malgrat tot, se’ns fan invisibles davant la bella aparença de les formes i dels colors dels anversos. Però hi són, com ferides mal tancades de la part més fosca de la nostra pròpia història i com a recordatoris d’un passat que es fa molt necessari revisitar.
Programa de mà
