Conjunt escultòric format per un monòlit de ferro amb un medalló de bronze amb el retrat de Lluís Companys i per una llosa de formigó, lleugerament inclinada, amb l’empremta de dues petjades humanes de grans dimensions.
En el monòlit hi ha la inscripció d’una frase atribuïda a Companys: “Per lluitar per altres ideals, hi ha molta gent que treballa i lluita a tot el món. Però Catalunya només ens té a nosaltres”.
Lluís Companys i Jover (El Tarròs, 1882 - Barcelona, 1940) va ser un advocat i polític català que va exercir el càrrec de la presidència de la Generalitat de Catalunya entre 1934 i 1940. D’ideologia catalanista i republicana, Companys va fundar el partit Esquerra Republicana de Catalunya l’any 1931, junt amb Francesc Macià i Josep Tarradellas. Durant el període de la Segona República espanyola, Companys va exercir de diputat a les Corts per Esquerra Republicana i va ser elegit president del Parlament de Catalunya l’any 1932. L’estiu de 1933 va exercir de ministre de Marina, en el govern de Manuel Azaña.
Aquell mateix any, Companys va assumir la presidència de la Generalitat de Catalunya, arran de la mort de l’aleshores president Francesc Macià. L’any 1939, amb el final de la Guerra Civil espanyola, Companys es va exiliar a França, on va ser detingut pels nazis i lliurat al govern franquista. Empresonat al castell de Montjuic i sotmès a un consell de guerra sumaríssim, el president va ser afusellat al fossar de Santa Eulàlia el 15 d’octubre de 1940.
El monument va ser promogut per una comissió ciutadana d’homenatge a Lluís Companys i es va poder realitzar gràcies a una recaptació popular. L’escultura va ser escollida mitjançant un concurs públic.
Les empremtes representen el fet que en el moment de la seva execució, Companys va voler morir descalç, en contacte amb la terra.
