Creu de terme d’estil gòtic amb la representació de la imatge de Crist Crucificat, a l’anvers, i de la Mare de Déu i Sant Joan, al revers. Reposa sobre una columna de fust cilíndric, amb la representació en relleu de l’escut de Catalunya, i sobre un capitell, també cilíndric, amb la imatge dels dotze apòstols. S’erigeix al damunt d’un pedestal d’ordre clàssic de planta quadrada i de tres esglaons de planta octogonal.
Les creus de terme eren elements monumentals que es trobaven en encreuaments de camins, marcant els límits dels termes parroquials o bé assenyalant l’entrada d’algunes poblacions. Erigida al segle XVI, la creu de Mataró, anomenada també creu d’en Ramis, ha estat objecte de diverses modificacions al llarg de la seva història.
L’any 1803 va ser retirada del seu emplaçament original i, posteriorment, s’hi va adossar una font que només en deixava sobresortir la part superior. El 1892 l’arquitecte municipal Josep Puig i Cadafalch va restaurar la creu de terme i en va retirar la font. Parcialment destruïda l’any 1936, en el context de la Guerra Civil, la creu que podem veure actualment és una reproducció de 1942. L’original es conserva al Museu de Mataró.
