En el cementiri dels Caputxins de Mataró hi ha tres fosses confirmades relacionades amb el període de la Guerra Civil, dues de les quals contenen les restes de soldats republicans (catalans, espanyols i internacionals) morts en els hospitals militars habilitats a la ciutat. I una tercera conté les restes de soldats rebels (italians i espanyols) adscrits al Corpo Truppe Volontarie (CTV), morts en un hospital del Masnou a principis de 1939.
El primer centre sanitari militar de la ciutat es va instal·lar l’any 1937 a l’Escola dels Maristes (Valldemia), conegut com a Clínica núm. 3 i destinat a la cura dels soldats republicans ferits al front. En paral·lel, l’escola dels Salesians també es va habilitar com a recinte sanitari, gestionat principalment per les Brigades Internacionals i conegut com a Clínica Quirúrgica núm. 7 de l’Exèrcit Popular.
El gener de 1938 el govern local va crear la primera fossa, ubicada al Pla dels Panteons, que va estar en ús fins al mes d’agost. Es calcula que hi hauria un total de 52 individus (26 interbrigadistes i 26 soldats republicans). El mes de juliol de 1938 es va obrir una segona fossa a l’Esplanada Superior, a la zona nord del cementiri, en ús fins el gener de 1939. En aquesta fossa s’hi van inhumar un total de 134 individus (111 soldats republicans i 23 interbrigadistes). A l’Esplanada Superior hi ha una tercera fossa comuna, ubicada al parterre núm. 4, on hi ha enterrats soldats de l’exèrcit franquista morts al Masnou.
El nom dels soldats inhumats a les fosses està recollit en el Llibre de Registre del Cementiri i als Certificats de Defunció del Registre Civil. Gràcies a l’extensa recerca realitzada per la historiadora Maria Salicrú-Maltas s’han pogut reconstruir les biografies de cinquanta brigadistes internacionals inhumats a Mataró.
Per a més informació: