El conjunt de recipients i utensilis que feien servir els romans a la taula era una de les possessions més valorades del patrimoni familiar. S’han conservat moltes elaborades amb ceràmica però també podien ser d’altres materials i eren un indicador de l’estatus social dels seus propietaris: des de fusta per a les classes més humils, fins a luxosos conjunts de plata destinats a les famílies benestants. Durant el darrer quart del segle I aC es va començar a estendre l’elaboració de la terra o ceràmica segellada (terra sigil·lata) que tenia aquesta denominació degut als segells que hi incorporaven els fabricants. La producció seriada amb motlles i la possibilitat d’imitar algunes ornamentacions i formes pròpies de les vaixelles de metall, van permetre una àmplia popularització en tot l’imperi romà.
Aquest crater (un recipient destinat a contenir líquid), provinent del jaciment arqueològic de Torre Llauder, a Mataró, està decorat amb unes característiques formes repetitives fetes amb un punxó i en el peu es pot llegir la inscripció «SEX M P», que correspon al terrissaire de Pisa (Itàlia): Sex(tus) M(urrius) P(riscus) o P(isanus). La procedència i les característiques generals de la peça, permeten incloure-la en el que es denomina «terra sigil·lata itàlica» (en referència a una de les tres principals zones de producció: itàlica, sudgàlica i hispànica).
Nom: crater
Data: segle I dC - II dC
Material: ceràmica
Mides: 9,7 x 31 x15,7 cm
Número d’inventari: MdM 1201
Procedència: Torre Llauder