Josep Ciudad i Serra (1928 – 2015) va ser un destacat escenògraf mataroní. Es va formar primer a Mataró amb Marc Saragossa, que tenia els tallers a la part alta del Teatre Clavé, conegut a Mataró com “El Petit Liceu”, i que va ser enderrocat el 1979. Posteriorment es va formar a La Llotja i a l’Institut del Teatre de Barcelona, on va conèixer del gran Mestres Cabanes, l’escenògraf del Gran Teatre del Liceu, de qui va esdevenir l’alumne predilecte i amb qui va fer amistat.

Creador incessant, treballava tots els materials i tècniques i dominà tant l’ofici i que en esdevenir un mestre. És conegut pel seu arrelament i la seva implicació en la vida cultural de Mataró.

Començà a pintar als locals dels Cooperadors. El van anar a trobar de la Sala Cabanyes i es va convertir en el cor de l’escenografia de la Passió, dels Pastorets de Mataró i de moltíssimes altres obres.

Va ser el creador d’una de les icones de la ciutat: la Lluna dels Pastorets així com de molts dels seus decorats. Va ser membre de diferents juntes de Sala Cabanyes i presidí l’entitat durant 5 anys. 

Va contribuir significativament al desenvolupament de les arts escèniques locals posant accent sobretot en la iniciació i la participació del jovent. 

Als 17 anys va ser seleccionat per anar a treballar a la Companyia Disney, als EEUU, però eren altres èpoques i la conjuntura familiar va fer que hagués de rebutjar l’oferta. 

Després de tenir els seu propi estudi molts anys, va entrar a treballar a TV3 com a cap de tallers, fins a la seva jubilació. 

Va ser el responsable de la Cavalcada de Reis de Mataró durant més de 25 anys. Fou el creador de les carrosses històriques, que poc a poc s’han anat substituint.

Tenia sempre present els més menuts i els joves. Va pensar en quines eren les joguines que més agradaven a la quitxalla, les va treure d’escala i en va fer fent unes interpretacions coloristes i infantils.

Cal recordar que aleshores no hi havia televisors, ni parcs d’atraccions temàtics, ni la gent viatjava tant, ja que anar amb avió o vaixell era un privilegi de molt pocs. Així doncs, al pas de cadascuna d'aquestes carrosses, deixava la gent bocabadada. La manca de recursos es suplia amb la seva imaginació desbordant de formes i colors.

Les seves carrosses es caracteritzaven per tenir elements totalment innovadors i avançats al seu temps. Les carrosses eren autònomes i no necessitaven tracció auxiliar a la vista. Es muntaven aixecades amb una grua i s’encaixaven en un vehicle. Als inicis, quan no hi havia recursos, es feia sobre cotxes particulars (un 4L desmuntant portes per poder entrar-hi, per exemple). Després ja es van muntar sobre un vehicle “dúmper”. Això les feia més atractives i els donava molt de joc perquè es podien moure, fer moviments de dir i d’orientació i interactuar amb el públic!

La primera carrossa coneguda construïda per part de Josep Ciudad fou la construïda  per la commemoració del 125è aniversari de l’arribada del Ferrocarril Mataró-Barcelona, el primer construït a la península. El frontal de la màquina de la carrossa emulava el tren original. Es muntava sobre un tractor petit que portava personalment un conegut que venia expressament per amistat, el senyor Serra, que era l’única persona que el sabia engegar i fer anar!

Devia ser l’any 1967 que va fer pensar en fer l’avió , quan ja es parlava de l’arribada de l’any 2000 com a fita en què la vida seria molt diferent... És una peça molt atrevida per la necessitat de l’equilibri ja que la punxa i els pilots són molt lluny del punt d’equilibri.  

Hi va pintar el número 2000 al darrera pensant que era el futur llunyà, i quan l’any va arribar el van haver de tapar. No es pensava que durés tant! Per fer-lo d’un metàl·lic fantasiós el va folrar d’”escartxa” brillant de mirallets, més gran que la purpurina, i amb el rebot dels llums accentuava la seva brillantor. Per no posar en perill ningú va fer que les primeres persones en pujar-hi durant la Cavalcada fossin gent ben propera, com la seva filla, la Montse Ciudad, i la del seu amic Llorens, la Imma Llorens, amb 7 i 8 anys d’edat.  

El vaixell és una interpretació de l’autor de la caravel·la que va fer servir Cristòfol Colom per anar i tornar d’Amèrica. Aquí utilitzà làmines de fusta prima doblegades per tal de poder fer les corbes que conformaven la quilla.  

Muntat dalt un cargol que aixecava i baixava el cos i el cap amb uns ulls amb llum. Va ser una de les més brillants on ja treballar amb gomes elàstiques. El Patufet es muntava encaixant l’eix que el portava a dins el suport previst en l’estructura del cargol. El cap li funcionava amb un “tractel” manual, pujant i baixant, giragonsa a la dreta i giragonsa a l’esquerra era la carrossa més esperada abans de la dels Reis, naturalment. 

L’any següent, el 1979, i els posteriors, en Josep amplià l’equip i van fer una noves propostes: 

• Per una part la renovació i ampliació de tot el vestuari dels patges, també dissenyat per ell. Alguns vestits encara s’utilitzen avui. 

• Incorporà les comparses d’animació a peu que acompanyaven les carrosses, que fins aleshores sortien sense ningú. Era un model de participació ciutadana. Apareixen aleshores els Nanets, els Tècnics d’aeroport, els Carboners, el Cap d’estació... L’Ajuntament decideix assignar-les a diverses associacions i entitats de la ciutat. 

• Fer que els nens poguessin pujar a les carrosses dels Reis per interactuar-hi personalment. Requeria una logística complicada amb els patges i els pares i mares. Se’n va poder gaudir durant uns anys, però amb el creixement de Mataró, el conseqüent augment de públic i el poc civisme d’una minoria de persones que afectaven el desenvolupament de l'acte, aquesta acció va deixar de ser segura i es va haver d’eliminar. 

Amb els canvis en l'Ajuntament de finals dels anys 80 es va tancar el seu cicle com a responsable de la Cavalcada, després d'una llarga i fructífera trajectòria. 

En resum, Josep Ciudad va ser un mestre i un innovador, una figura clau en la trajectòria de la Cavalcada de Reis de Mataró, i ha deixat un llegat que encara avui és recordat amb admiració i gratitud.