Els «llits d’Olot» són una tipologia de moble característica de Catalunya que es va popularitzar entre les cases benestants a finals del segle XVIII. Eren com petits retaules pintats que podien adquirir molta qualitat tècnica i la participació de diferents artesans segons quina fos la voluntat d’ostentació de qui feia l’encàrrec. Generalment el motiu ornamental central era la vida de la verge Maria o d’algun sant, però també n’hi havia de temàtiques més civils o personalitzats en relació al llinatge familiar. El contorn solia estar ornamentat amb motius vegetals o florals, imitacions de marbre, baldaquins amb cortinatges, etc. Podien anar penjats directament a la paret o estar incorporats a la resta de l’estructura del moble que també podia adquirir un elevat grau d’ornamentació i sofisticació.
El llit conservat al Museu de Mataró té un capçal de fusta retallat amb formes sinuoses resseguides per una silueta daurada, amb la Verge dels Desamparats al centre damunt d’un fons blau i decoració geomètrica floral. Si bé la denominació habitual d’aquest tipus de mobiliari ha sigut la de «llits d’Olot» –i la importància d’aquesta població com a centre de producció està prou contrastada (a finals del segle XVIII, se’n feien entre quatre-cents i cinc-cents i s’ha pogut documentar que s’havien arribat a exportar a Amèrica)–, se n’havien realitzat a d’altres localitats i un estudi realitzat per l’especialista en mobiliari Rosa Creixell assenyala Mataró com un altre focus important de producció de capçaleres policromades.
Nom: capçal de llit
Data: 1899
Tècnica: fusta policromada
Mides: 213 x 15,8 x 200 cm
Número d’inventari: MdM 5475
