Per als mariners que passaven una part important de la seva vida embarcats fora de casa, les caixes en què transportaven tot el que necessitaven en els seus viatges eren un objecte molt valuós. Obligats a conviure durant temps en espais reduïts, hi havien d’encabir tot allò indispensable i necessari: diverses mudes, flassades, mantes, estris per menjar i d’altres efectes personals. Les caixes tenien un pany, disposaven d’agafadors de fusta o nanses de ferro als laterals per facilitar el transport i, un cop tancades, també podien servir de banqueta per seure. A més del seu caràcter utilitari, acostumaven a estar decorades amb composicions coloristes, de traç simple i amb un punt ingenu, que probablement està inspirat en les poques imatges impreses que hi havia en aquells moments per les cases, com estampes populars, goigs o romanços. Les temàtiques eren molt variades però, a diferència d’altres regions, no predominaven estampes marineres sinó parelles d’enamorats festejant, ambients cortesans a la moda, cançons populars, lluites entre cavallers, referències al pas del temps o a l’entorn geogràfic i, en menor mesura, elements religiosos i votius.
En el cas de la caixa conservada al Museu de Mataró, a la part interior de la tapa hi ha una escena amb quatre personatges –dues dones i dos homes, portant poms de flors, feixos d’espigues, fumant amb pipa o damunt d’una bota, respectivament– que s’ha interpretat com una al·legoria de les estacions de l’any i, a la part frontal, l’escut de Mataró, flanquejat per dos vaixells i envoltat per motius ornamentals simples com flors, fulles i sanefes.
Nom: caixa de mariner
Data: 1725
Tècnica: fusta
Mides: 50 x 120 x 45 cm
Número d’inventari: MdM 5479
