Valeria Luccioni. Anatomia amagada: pareidolies i miniatures

Utilitzant la paraula anatomia vull emfatitzar el significat del terme grec ἀνατέμνω del qual etimològicament deriva i que vol dir seccionar, gairebé com si la mirada volgués ser quirúrgica i veure més enllà de les aparences: la pareidolia és també un suggeriment d'una visió subjectiva i profunda, misteriosa i lliure, així com una superació de la dicotomia que oposa la figuració a l'abstracció.

La natura és interpretada com a natura naturans, citant implícitament la visió renaixentista que veia el microcosmos i el macrocosmos connectats entre si i assenyalant l'analogia entre l'estructura anatòmica humana i la de l'arbre, element simbòlic per excel·lència que amaga, en les seves formes, una al·lusió al cos humà. 

El fons o les insercions daurades de les definides per mi miniatures, que representen un seccionament més, diferent i detallat de la imatge, fan referència al sistema estilístic bizantí, encara que en la vaguetat d'una breu citació d'aquell indistint original d'on va sorgir la figura sagrada, la εἰκων i permeten subratllar l'eminència del detall, constituint “un moviment cap al lluminós”, per citar Juan Eduardo Cirlot.

Es pot interpretar també les obres com un únic corpus d'estudis sobre la textura implícita que convergeix posteriorment en la física de la porositat del negre, emfatitzant la dimensió de l'aprofundiment de la materialitat a costa de la definició lineal que de fet només apareix com un rastre paral·lel o com un intent d'estructura i perspectiva independent.

Valeria Luccioni