Tres vegades no. Història d'un quadre (1645-2024)

Des de la fundació de la comunitat i fins a dia d’avui, les carmelites descalces del monestir de la Immaculada Concepció de Mataró han custodiat un quadre de gran interès per al patrimoni català. Es tracta d’una Negació de sant Pere sorgida de l’entorn del pintor italià Bartolomeo Manfredi (1582-1622), un dels principals seguidors de l’art de Michelangelo Merisi da Caravaggio (1571-1610).

Llegat a l’orde carmelitana per la seva fundadora, la mataronina Elisabet Cecília Serra Arnau, el quadre va sortir de les parets del convent per formar part de la gran exposició d’art antic celebrada el 1902 a Barcelona i acabaria essent una de les escasses obres salvades de la crema del convent durant els darrers dies de juliol de 1936.

La iconografia del quadre, que dona peu al títol de l’exposició, fa referència a un dels tres moments en què l’apòstol Pere, tal i com Jesús havia predit que faria, nega conèixer el seu mestre. El tema és un versió derivada de la profunda empremta que deixà l’obra de Caravaggio en els pintors del seu temps, especialment en un nodrit grup de seguidors que es coneixen com a caravaggisti.

L’obra mataronina, present a la ciutat almenys des de 1645, és un exemple més de l’anomenat naturalisme barroc, per aquells anys inexistent a Catalunya. Aquest corrent estilístic busca suscitar en l’espectador una forma més intensa, més humana si cap, de plasmar i fer viure els misteris de la religió. La Negació de sant Pere, ambientada en la penombra d’un interior de taverna, amb soldats vestits d’època que contrarien la indumentària intemporal i antiga de l’apòstol Pere, mostra al creient els clarobscurs de la seva pròpia fe.

Restaurada al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya amb el suport de l’Ajuntament de Mataró, la pintura ha estat inclosa per a la seva protecció en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català i s’exposa a Can Serra abans de ser retornada al convent de les carmelites de Mataró.

Tot plegat és el resultat d’un treball col·lectiu que ha fet possible subratllar el vincle històric de les carmelites descalces amb Mataró i, alhora, estudiar, conservar i difondre una obra de gran valor artístic per al patrimoni mataroní i català.