L'hora del pati

PROJECCIONS
Adrian Melis | Engagement Rate Formula, 2019 - 10" 
A Engagement Rate Formula, Melis posa en marxa una iniciativa sense ànim de lucre que es dedica a transformar els likes, els símbols de “reacció” que s’utilitzen a les plataformes de xarxes socials, en “m’agrada” “reals” fets de guix. La iniciativa se centra específicament en els likes expressats per a les publicacions que descriuen les lluites i el tracte inhumà dels refugiats. La iniciativa arriba a diverses ONG i organitzacions de drets humans per ajudar-les a distribuir aquests likes materials a les persones que ho necessiten. Una sèrie de converses telefòniques presenta una realitat absurda i altament problemàtica en la qual es consideren possibles ajudes per a persones refugiades necessitades. El treball es va inspirar en el fenomen en línia del slacktivisme. Els likes són finalment enviats al camp de refugiats de Moria, situat a Lesbos, Grècia.
Direcció: Adrian Melis | Càmera: Adrian Melis i J. Alejandro Fonseca

Liv Schulman | La Resistencia Medieval (Control Temporada 2 - Episodio 2), 2011-2016 — 6’53’’ 

Control és una sèrie de televisió sobre art i escriptura en la qual hi ha un personatge recurrent, una espècie de detectiu que deambula entre els episodis intentant establir noves relacions de sentit. Control és una sèrie de misteri, sobre el major misteri de tots: el que es pot protagonitzar sense objecte. En aquest moment, Control compta amb tres temporades completes. Es va rodar a París, Buenos Aires, Mar del Plata, Tel Aviv i Rennes. S’emet en galeries i televisions. En La Resistencia Medieval l’edat mitjana continua existint en els nostres dies, només que... ningú ho sap.
Direcció i guió: Liv Schulman | Actors: Osvaldo Stagnaro, Santiago Gasquet, Jorgelina Ramos i Haduken | Càmera: Ivo Aichenbaum | So: Analia Schnitman | Música: Martin Rur.

Abel Jaramillo | Nocturno (Relato fantástico para Celestino Coronado), 2020 — 7’ , 2021- 13'48"
L’any 1933, Federico García Lorca desenvolupa en una conferència titulada Juego y teoría del Duende una sèrie d’idees entorn de la teoria estètica i els processos de creació artística, una successió d’elements i referències sobre la seva manera d’entendre el “Duende“. En un d’aquests exemples, parla del “cantaor“ Manuel Torre, del qual diu que, mentre escoltava el Nocturn del Generalife de Falla, va sentenciar: «Tot el que té sons negres té “Duende“». Nocturn pren aquesta referència del “Duende“ per abordar la memòria, l’amor i la mort a través de les vinculacions entre l’obra de Federico García Lorca i la producció escènica i cinematogràfica de Celestino Coronado. Música: Nocturno i Duende, Carlos Miranda. 

Josep Maynou | UNTITLED 2017_2019, 2019 — 10’ 
Untitled és una recopilació de l’acció repetida de llançar i apuntar: un moment precís en el temps que combina un esforç de càlculs complexos i ardu entrenament. La lleugeresa d’aquest gest, sempre en entorns domèstics, contrasta amb la meticulositat de la seva preparació. Com en un joc d’obstacles, l’artista crea petits circuits aparentment improvisats que s’activen amb el moviment i es converteixen en mecanismes sorprenents i objectes escultòrics. Amb el temps, aquesta acumulació de gestos de l’artista es converteix en una espècie de diari, tant com l’inici d’un nou enfocament en la pràctica escultòrica. Text: Sira Pizà

Fernando Sánchez Castillo | La expulsión de los moriscos, 2023 - 5" 

Basant-se en textos i recerques de Palomino i Willian Jordan, l’artista recrea en vídeo la seva versió d’aquest quadre perdut per sempre però importantíssim en l’imaginari de Velázquez i “lo Velazqueño“. Cremat en l’incendi de 1734 de l’Alcázar, només existeixen un parell de succintes descripcions i el recent descobriment d’un retrat de Felip III utilitzat per a la seva composició. La imatge sorgeix d’entre unes taques o cremades a la paret com un fantasma que apareix i s’esvaeix. Aquest llenç formava part del pla iconogràfic de la Monarquia Espanyola del Saló dels Miralls en el qual els Augsburg mostraven les seves victòries enfront de l’islam i mostraven una consciència imperial de confrontació, exclusió i expulsió de tot el diferent. Alguns autors el situen en una arqueologia del concepte de les dues Espanyes.

MÚSICA
Tatsumi&Masako
Tatsumi&Masako és el projecte del músic mataroní Raül Sala. Membre del duo electrònic Talcö, porta més de deu anys produint música per a documentals, curtmetratges, publicitat i teatre. La seva música transita entre el pop sintètic, amb pinzellades IDM, indietrònica, ambient i noise, sense deixar de banda l’experimentació, creant una banda sonora atmosfèrica. @tatsumiandmasako 

Les 9 gandules solidàries
Sorteig entre tot el públic que hagi comprat números aquest dia d’una de les 9 gandules solidàries que han intervingut 9 artistes de manera altruïsta. Si us toca, us l’endueu a casa!
Els artistes participants han estat: Clara Ballesta, Rafel G. Bianchi, Joe Dart, Marta Floriach, Anna Fradera, Mohamed L’Ghacham, Edu Novellas, Clara Nubiola i Laia Solé.

Informació addicional
Entrada lliure (aforament limitat)
Obertura de portes: 21 h | Dia 27.07 a les 23.30 h
Servei de bar (de 21 a 00 h)
La gandula solidària: adquireix la teva participació a l'entrada (10 €)

Per a més informació: Web Mataró|Art|Contemporani.

A l’hora del pati passen moltes coses. No solament és un moment dedicat al descans o a l’esmorzar: és un espai en què desvetllem les nostres habilitats socials (la comunicació, la cooperació, la resolució de conflictes, l’intercanvi i la negociació) i també un espai assequible a tothom, perquè no sempre s’imposin els mateixos, els qui tenen més espai o tenen més poder.

El pati del M|A|C és un lloc amable, còmode i càlid, per a públics diversos (també el públic familiar), per passar els vespres de juliol en companyia, en un pati convertit en la sala de cinema del centre d’art i un espai estiuenc de trobada, amb bar i música en directe.