Laia l'Arquera. 25 anys d'un símbol

Podríem dir que tot comença a finals de 1997, quan s’enderroca el concorregut viaducte de l’antiga autopista conegut popularment com a "Escalèxtric". L’any 1998 es construeix la gran rotonda el·líptica, la Porta Laietana, a l’entrada sud de Mataró, que esdevé el nou punt de referència de la ciutat. L’escultura Laia l’Arquera serà l’emblema i marca d’un projecte de nova ciutat, més amable i pensada per a les persones.

L’Arquera és la fita i la icona de Mataró. Segons Rovira-Brull, representa i ret homenatge als nostres avantpassats. És dona i arquera, i simbolitza la deessa de la fecunditat de la Terra. Té l’esperit de les pintures rupestres, és caçadora, i té la força de les Venus prehistòriques i de la deessa grega Artemisa, la Diana romana. 

El seu nom, Laia, fa referència als laietans, població ibera que va habitar la costa central del Principat fa més de 2.000 anys. Per aquest motiu, apunta a la muntanya de Burriac, creant un nexe amb el poblat ibèric d’Ilturo (capital de la Laietània) i amb l’establiment dels pobladors de la vall de Cabrera, cap al segle I aC a la ciutat romana d’Iluro (Mataró).

Josep Maria Rovira-Brull (Barcelona, Gràcia, 1926 – Mataró, 2000), pertany a les segones avantguardes artístiques. Viu la Guerra Civil i la postguerra, episodis que marcaran la seva vida i la seva obra. Activista convençut, es rebel·lava contra tota mena d’injustícies. Va militar al PSUC en dictadura i en democràcia defensant les llibertats, sempre a favor dels treballadors i dels més humils i desvalguts. 

Amb un llenguatge crític, sarcàstic i contumaç, i a la vegada oníric i poètic, va practicar diversos estils, gèneres i tècniques. La pintura, el dibuix, l’escultura, el gravat, els murals, la publicitat, el cartellisme i la il·lustració; tots eren, per a ell, formes d’expressió artística.

Programa de mà de l'exposició