Frottola. La cançó italiana del 1500

Amb aquest concert comentat tenim la intenció de donar a conèixer i posar en context les primeres mostres de cançó renaixentista italiana en llengua vernacla. Està estructurat en dues seccions, la primera de les quals tractarà de manera general el gènere de la frottola i el seu paper en les corts italianes del nord (Màntua, Ferrara, Urbino…); la segona secció estarà dedicada a l’aspecte organològic del llaüt renaixentista: descripció de l’instrument, característiques, cordatge, afinació i tabulatures.

Des de finals del segle XIV i durant tot el XVI, l'instrument d'elecció per acompanyar la veu, fos recitant o cantant, va ser el llaüt. Aquesta música enganyosament popular va predominar a Itàlia, com a precursora del madrigal, durant el darrer quart del segle XV i començaments del XVI. Tot i que la forma d’interpretació més habitual era la d’una veu amb llaüt, també s’empraven més veus (gairebé sempre quatre) i diverses combinacions instrumentals. Els temes de les frottole solien ser de caire amorós, eròtic o satíric.  

PROGRAMA

Ricercar 33, de Marco da l’Aquila (ca.1480 – ca.1538)

Quella bella e bianca mano, d' Antonio Caprioli (fl. 1500)

Fantasia 31, de Francesco da Milano (1497 - 1543)

Io non compro più speranza, de Marchetto Cara (ca.1460 - 1525)

Ricercar 7, de Francesco da Milano

O mia cieca e dura sorte, de Marchetto Cara

Un cavalier di Spagna, de Francesco Patavino (ca.1478 - ca.1556)

Ricercar 46, de Francesco da Milano

Sù, sù, leva, alza le ciglia, de Bartolomeo Tromboncino (1470 – ca.1535)

Ricercar 84, de Francesco da Milano

Poi che volse la mia stella, de Bartolomeo Tromboncino

Fedeltà d’Amor, de Cesare Negri (ca.1536 – ca.1604) 

Zephyro spira, de Bartolomeo Tromboncino)

Ricercar undecimo ala spagnola, facile, bello, de Vincenzo Capirola (1474 – ca.1548)

Anchor che col partire, de Cipriano de Rore (ca.1515 – 1565)

Il bianco fiore, de Cesare Negri

Sola, soletta me ne vò, de Cosimo Bottegari (1554 – 1620)

Vorria che tu cantassi, de Antonio Scandello (1517 – 1580)

Vecchie letrose, de Adrian Willaert (ca.1490 – 1562)

Pan de miglio caldo, caldo, Anònim, (Ed. Petrucci, 1505)

L'accés és a través del Museu Arxiu de Santa Maria, al carrer de Beata Maria, 3.

Venda d’entrades: 
A les oficines de la Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró, de dilluns a divendres de 9 a 14 h, carrer de Sant Josep, 9. Telèfon: 937582361 | Correu electrònic: [email protected].

A l’espai del concert, des d’una hora abans de l’espectacle 

Programa de la Setmana en pdf