Descarrega't l'agenda en PDF
Diumenge 5 de febrer de 2023 / 12 h / Passeig del Callao
El Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup d’Història del Casal i el Grup de Recerca de la Memòria Històrica organitzen l’acte per recordar i dignificar la memòria de l’exili mataroní, centrat en els anys de la Dictadura franquista, amb l’objectiu de generar consciència davant dels exilis i els desplaçaments forçosos de població que s’estan produint actualment, a Catalunya i arreu del món.
L’acte començarà a les 12h a la pineda del Passeig del Callao. D’allà s’efectuarà una ruta fins al Monument del Camí del Nord on es descobriran dos testimonis d’exiliats mataronins relacionats amb les arts: el cineasta Joaquim Soler i Moreu i el tenor Joan Arnó i Castanyer. Un cop arribats al monument, s’efectuarà un homenatge a la mataronina Trinitat Castellano Viñeta, de 100 anys d’edat, que es va exiliar l’any 1939 per Ribes de Freser. A continuació, els familiars dels deportats i/o humiliats pel nazisme efectuaran la lectura dels noms dels mataronins exiliats i deportats. Es clourà l’acte amb el testimoni d’una persona exiliada a causa de la guerra a Ucraïna que ara viu a Mataró.
El grup Sa Trumfa des Godai amenitzà l’acte amb cançons de l’època relacionades amb els exiliats i els deportats.
El Dia Nacional de l’Exili i la Deportació rememora els episodis dels primers dies de febrer de 1939, quan les autoritats democràtiques republicanes, junt amb gairebé 500.000 persones, entres civils i soldats, van emprendre el camí de la retirada, el camí del Nord, per travessar la frontera per diversos punts del Pirineu, fugint del terror que imposaven els militars insurrectes a tots els territoris que ocupaven. L’èxode massiu es va produir a finals de gener i, sobretot, entre els dies 5 i 10 de febrer, quan milers de persones van quedar atrapades als passos fronterers, patint el fred i els constants atacs de l’aviació franquista. França els va tancar en camps de concentració improvisats on van haver de sobreviure en unes condicions pèssimes. Molts van retornar i van patir la repressió implacable de la Dictadura, però una part significativa ja no va tornar mai més a casa seva. Alguns s’exiliaren a l’Amèrica Llatina, uns pocs a la Unió Soviètica i la majoria restaren a França on hagueren de fer front a l’ocupació i al terror nazi, fins al punt que alguns van ser deportats i assassinats a camps nazis.