El Museu de Mataró

Eusebi Escarpenter ©

El Museu de Mataró és una institució patrimonial de la ciutat dedicada a la salvaguarda, estudi, conservació, recerca i difusió del patrimoni arqueològic, natural i moble vinculat a Mataró. Consta d’una seu central a Can Serra i té tres extensions: Ca l’Arenas, Centre d’Art del Museu de Mataró i el Clos arqueològic de Torre Llauder, amb les restes de la vil·la romana del mateix nom i Can Marfà Gènere de punt on es desenvolupa l’eix temàtic del programa museogràfic del Museu de Mataró titulat “Mataró, capital del gènere de punt” que incorpora la col·lecció de maquinària, objectes i documentació relacionada amb el teixit de punt que la Fundació Jaume Vilaseca va donar a la ciutat.

El Museu fou creat l’any 1894, després dels precedents del 1888 instats per l’Associació Artístic-Arqueològica Mataronesa. L’any 1915 l’Ajuntament comprà Can Serra per al Museu, que s'inaugurà el 1942. De llavors daten les principals reformes de l’edifici. Amb els anys, les col·leccions del Museu van créixer amb dipòsits i donacions particulars i, sobretot, amb materials arqueològics procedents de les excavacions realitzades, fet que determinà que el 1976, s’ampliés l’espai museístic incorporant-hi un edifici veí. L’any 1982, per un conveni signat entre l’Ajuntament i la Generalitat, el Museu quedà constituït com a Comarcal del Maresme i es reobrí l’abril de 1983 després de ser remodelat. Des del 1997 el Museu ha adoptat definitivament el nom de Museu de Mataró.

museu antic Josep Pérez Reus ©
museu antic Josep Pérez Reus ©

El Museu de Mataró té dues seccions adscrites dedicades a la recerca i la investigació. A principis dels anys 70 es va crear la Secció d’Arqueologia del Museu de Mataró, reprenent la tasca iniciada als anys 40 per l’arqueòleg Marià Ribas, per estimular i fomentar l’interès pel coneixement i la preservació del patrimoni arqueològic. Una mica més tard, es constitueix la Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró, un col·lectiu que des de 1976 i mitjançant el seu programa d’activitats, potencia i realitza tasques de recerca i difusió sobre el patrimoni natural del Maresme.


Els equipaments del Museu


Les seccions del Museu

  • La Secció Arqueològica del Museu de Mataró

    La Secció Arqueològica (SAMM) és un col·lectiu d’investigadors que de forma voluntària i altruista, i des del moment de la seva creació, s’han fixat com a objectiu essencial la recuperació, el coneixement i la divulgació de la història de Mataró i de part de la comarca del Maresme, especialment la de les etapes més remotes, a partir de la disciplina arqueològica. Actualment depèn del Museu de Mataró i és la responsable de bona part de la recerca arqueològica d’excel·lència a Mataró.

    La Secció Arqueològica es fundà l’any 1970 a partir de la fusió de dos grups: els col·laboradors d’en Marià Ribas i Bertran i els d’en Jesús Illa i París. Ambdós grups aplegaven les essències i l’esperit d’entusiasme, de coneixement i de servei a la societat que sobre aquests temes havien iniciat personalitats tan notables com Josep Maria Pellicer, Joan Rubio de la Serna, Francesc Carreras Candi, Josep de C. Serra Ràfols, Josep Puig i Cadafalch, Jaume Lladó, Jesús Illa i Marià Ribas. 

    Al llarg del temps l'activitat de la Secció Arqueològica ha estat intensa i fructífera, centrant-se en la protecció, l'estudi i la difusió dels jaciments arqueològics situats a la zona central de la comarca del Maresme, entre els quals destaquen els de Burriac i de Can Modolell a Cabrera de Mar, i els d'Iluro i de Torre Llauder a Mataró. També s'ha portat a terme una intensa, constant i feixuga tasca, sovint ingrata, de denúncia dels nombrosos atemptats que durant anys va patir el patrimoni arqueològic de la comarca.

    La metòdica recollida i registre de dades, així com la informació extreta dels seus propis programes de recerca, han possibilitat l'elaboració de les diferents eines bàsiques per a la protecció i el coneixement del patrimoni arqueològic de Mataró i comarca. En aquest sentit cal recordar la redacció de la Carta Arqueològica del Terme Municipal de Mataró, document fonamental inclòs íntegrament en el “Pla especial del patrimoni arquitectònic i ambiental de la ciutat de Mataró” (1977, revisat l’any 2002), elaborat per l'Ajuntament de Mataró i base del “Programa d'arqueologia urbana de Mataró” (1991), endegat des de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Així mateix, els seus arxius han estat essencials per a la redacció de la Carta Arqueològica de la Comarca del Maresme, realitzada pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, i per a l’elaboració de la memòria que acompanya els expedients de declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional (Zona arqueològica) dels jaciments de Burriac (1983 i 1995) i Iluro (1983, finalment declarat en Acord, de 7 de novembre de 1995, del Govern de la Generalitat de Catalunya (R-I-55-0000116) (DOGC 2146, de 22 de setembre de 1995).

    La SAMM ha estat sempre un col·lectiu obert a altres investigadors locals i forans. Diversos estudis, tesis de llicenciatura i doctorals, i programes de recerca universitaris han utilitzat la seva documentació i la col·laboració del seus membres.

    La necessitat i voluntat continuada de divulgar i difondre el treball de la SAMM s’ha reflectit en l'edició de revistes de publicació periòdica, de reconeixement internacional. Primer foren els Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Mataró i el Maresme (1977-1980), i des de l'any 1981 la revista Laietania, de la qual se n'han publicat 18 números. La seva bibliografia es completa amb altres publicacions eventuals com Miscel·lànies Arqueològiques de Mataró i el Maresme (1976), la Carta Arqueològica del Terme Municipal de Mataró (1977), i els opuscles didàctics L’arqueologia a l’escola, dels quals se’n publicaren tres dedicats a Torre Llauder, l’època prehistòrica i l’època ibèrica respectivament.

    La creació l'any 1990 de l'Àrea d'Intervenció Arqueològica de Mataró va potenciar l'activitat de la SAMM, proporcionant-li els mitjans necessaris per a la seva modernització, continuïtat i millora en la recerca arqueològica. Projectes recents portats a terme per la SAMM han estat l’excavació, consolidació  i adequació del dolmen de ca l’Arenes, actualment visitable al parc del Montnegre-El Corredor –terme municipal de Dosrius- (2005-2006) i les excavacions al jaciment de la vil·la romana de Torre Llauder, represes l’any 2006 i actualment en procés.



    La biblioteca de la Secció Arqueològica

    El Centre de recerca i difusió arqueològica també disposa d’una biblioteca especialitzada en temes històrics i arqueològics. La Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró és titular d’un important fons bibliogràfic públic, especialitzat en temes d’arqueologia i d’història antiga i medieval, que es coneix com la Biblioteca de la Secció Arqueològica. La tipologia documental del fons es compon de monografies i, especialment, de revistes o publicacions periòdiques.

    La procedència d’aquest fons és diversa i es remunta a finals dels anys 50 del segle passat, quan el grup de col·laboradors de Marià Ribas adquirí els primers volums, bàsicament llibres de classificació de material arqueològic i de temàtica històrica i arqueològica local i comarcal.

    Amb la creació l’any 1970 de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, s’incrementà el fons sobretot per l’adquisició de llibres. Alhora s’iniciava l’edició periòdica d’una publicació pròpia especialitzada –primer foren els Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Mataró i El Maresme (1977-1980) i després la revista Laietania, de la qual fins el moment s’han editat 18 volums–. L’edició d’aquestes publicacions periòdiques va permetre augmentar el fons bibliogràfic a partir d’una política d’intercanvis que s’establí amb nombroses institucions científiques d’arreu del món: universitats, centres de recerca, museus, etc. Des de llavors, l’intercanvi de publicacions ha estat la fórmula habitual que ha permès incrementar de manera constant i quantiosa el fons bibliogràfic d’aquesta biblioteca especialitzada. En l’actualitat els intercanvis, amb més de 300 institucions, representen aproximadament un increment mig d’uns 25 volums mensuals.

    Ocasionalment, el fons s’ha vist incrementat a partir de donacions de particulars i d’entitats. És de destacar la col·lecció d’uns 1500 volums que l’any 2002 va donar l’investigador Dr. Jordi Miró i la de l’Associació dels Amics de l’Art Romànic, amb uns 260 volums.    

    Amb el temps, la biblioteca de la Secció Arqueològica de Mataró ha esdevingut un dels fons bibliogràfics especialitzat en arqueologia més nombrós i important del país, només superat per biblioteques tan emblemàtiques com les de la Facultat d’Història de la Universitat de Barcelona o la del Museu Nacional d’Arqueologia de Catalunya. Actualment aquesta biblioteca compta amb uns 9.500 volums.

    Des de la seva creació, aquest fons ha estat accessible per als investigadors que col·laboren amb el Museu de Mataró –membres de la Secció Arqueològica– i a altres investigadors forans per a la seva consulta.

    Més informació sobre arqueologia aquí.


    [X] tancar desplegable
  • La Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró

    La Secció de Ciències Naturals funciona i desenvolupa les seves activitats gràcies a un equip d’investigadors voluntaris del Museu de Mataró. La secció es va constituir com a tal per acord del Patronat de l’aleshores anomenat Museu Municipal de Mataró a finals de l’any 1976. Des de llavors, les seves línies d'actuació han cobert un ventall ampli de temes, principalment en els camps de la recerca i la divulgació del patrimoni natural de la comarca del Maresme i de l'educació ambiental.

    Aquest col·lectiu treballa al CPAN. Centre de patrimoni arqueològic i natural en un gran nombre de projectes de recerca que posteriorment es concreten en projectes de difusió: exposicions, seminaris, cursos... i la publicació de la revista científica l’Atzavara.

    Més informació sobre el medi natural aquí.


    [X] tancar desplegable




Museu de Mataró
El Carreró, 17
08301 Mataró
tel. 937 582 401
museum@ajmataro.cat