El llegat mataroní

drac
Esbós de Puig i Cadafalch de l’edifici del mercat de la Plaça Gran, conegut popularment com el Rengle (1893) Font: Arxiu Municipal de Mataró

Fill il·lustre de la ciutat de Mataró, Josep Puig i Cadafalch és considerat una de les personalitats més destacades de la Catalunya contemporània. Nascut el 17 d’octubre de 1867, Puig i Cadafalch pertanyia a una família de la petita burgesia industrial local que es dedicava a la fabricació de tuls i randes. En el darrer quart del segle XIX, Mataró era una petita localitat marinera que iniciava un important procés d’industrialització, desenvolupament econòmic i creixement demogràfic, afavorit per la seva proximitat amb la ciutat de Barcelona i per la construcció de la primera línia de ferrocarril d’Espanya, inaugurada l’any 1848, que unia ambdues poblacions.

Puig i Cadafalch va passar la seva infantesa i joventut entre els tallers tèxtils familiars, les aules de l’Escola Pia de Santa Anna i les temporades d’estiueig a Argentona, població on els seus pares tenien una casa i on va poder entrar en contacte amb la burgesia intel·lectual que hi acudia atreta per les propietats medicinals de les seves aigües.

En aquest context, el jove Puig i Cadafalch va introduir-se en els cercles de l’elit cultural de l’època, que li van imbuir l’esperit de conscienciació nacionalista i de recuperació de la cultura i la llengua catalanes que propugnava el moviment de la Renaixença. A Mataró, Puig i Cadafalch va conèixer distingits prohoms com el jurista i poeta Terenci Thos i Codina, el pintor Josep Vinardell o l’escriptor i historiador Josep Maria Pellicer. Tots ells van contribuir en certa manera a despertar la seva passió per la renovació i la millora del país i l’amor per la història i les tradicions populars. Conviccions i inquietuds que el van portar a col·laborar en l’activitat científica de l’Associació Artistich-Arqueològica Mataronesa, i a desenvolupar una discreta faceta literària, publicant escrits i poemes de caràcter patriòtic en la premsa local.

L’any 1883 Puig i Cadafalch va matricular-se a l’Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona, i va obtenir el títol d’arquitecte el 1891. Simultàniament va estudiar Ciències Exactes a la Universitat de Barcelona i algunes assignatures d’història de l’art i de tècniques artístiques a l’Escola de Belles Arts de la Llotja.

Puig i Cadafalch va iniciar la seva trajectòria professional a Mataró l’any 1892, moment en el qual va assumir el càrrec d’arquitecte municipal, que es va perllongar fins al 1896. La ciutat va esdevenir l’escenari de la seva experimentació arquitectònica, assentant les bases que caracteritzarien un estil propi, emmarcat en els idearis modernistes i neomedievalistes. Durant aquesta primera etapa, Puig i Cadafalch treballa en la construcció i rehabilitació de més d’una trentena d’habitatges, entre els quals destaquen la Casa Parera (1894) i l’emblemàtica Casa Coll i Regàs (1896-1898). L’arquitecte també treballa en algunes obres d’ús comercial, com és el cas de la botiga La Confianza (1894).

De la seva tasca com a arquitecte municipal destaquen els projectes de reforma de l’edifici del mercat de la plaça Gran (1893), conegut popularment com el Rengle, la reforma del Saló de sessions de l’Ajuntament de Mataró (1893) o la construcció de la Casa de Beneficència (1894). Com a part del llegat arquitectònic públic de Puig i Cadafalch destaca el projecte de la xarxa de clavegueram de Mataró (1894), el qual, tot i no haver-se pogut executar en la seva totalitat, és considerat un dels seus projectes més significatius per la seva contribució a la modernització de les infraestructures municipals.